diumenge, 23 de setembre del 2012

La joya de la corona

La més rara, la més buscada, a voltes la més cotitzada, la més comentada, la més odiada... en definitiva la prototip, la primera nancy que va veure la llum a finals dels 60.

Per uns te ulls de marciana, per altres es enigmatica, jo només puc dir que em té hipnotitzada. Em va arribar així de sencera, vestit, sabates, mitges y amb tot el seu encant, com si per ella no passessin els anys.

































Que ingènua

Aquesta Nancy és de les que més m'agrada, era de la meva amiga Laura, va arribar a casa feta pols, però després de fer unes vacances a Benidorm, on fins i tot va fer de model en una exposició de Nancy amb les nines del meus amics Algodoncete i Jeliel. El vestit és una meravellosa réplica de la Valhalla.









Una joya de 1989

Els que em coneixeu, ja sabeu que la meva gran passió son les negres i les mulates, i aquesta era una nancy que em feia molta il·lusió aconseguir. Está molt nova i gràcies a en Pablo, un company de foros, tinc l'enganxina totalment nova!!!! La trobo super dolça, m'encanta!!!!!


















A mi personalment, el que m'agrada més és la melena de lleona que té..




Campestres, només m'en falta un!!!!!!

Ja només em falta el blau original, però amb el blau de la Nina Riojana em dono per més que satisfeta, és clavadet al dels anys 70.











 

Una nina diferent: La meva Greta

Al principi no em deia gaire res, però la vaig enviar a Benidorm de vacances i ha tornat tant recuperada que la començo a mirar amb uns altres ulls...















dijous, 28 de juny del 2012

El perquè de tot plegat: Cuqui, la magia del detall

Em vaig casar un 6 d'abril del 2002, i un dels regals que em van fer, va fer cambiar la meva vida fins a un punt que mai m'hauria imaginat. Va ser el principi de tot, la primera de les figuretes em portarien a ser coleccionista d'elles, i després de Nancy


Set mesos després, va arribar la segona el día del meu aniversari, i fou la inspiració pel nom de la coseta peluda més maca que he tingut mai, la meva Cuqui. Arrel de tot això, algun jovent del poble durant una epoca va denomina casa nostra com "Cala Cuqui", per mi ho ser´sempre, ja que la he anat omplint amb figuretes Cuqui i amb el record de la meva estimada protestona, que sempre la duré dins el meu cor.





































































































































I per descomptat el Betlem, amb el seu naixement i els tres reis de l'orient!!!!!